«La filosofia d’una obra no es refereix tan a la seva terminologia com a la seva posició.» —Carta de Walter Benjamin a T. W. Adorno.
Projectes actuals:
“Una afecció de la imaginació”: sobre la dialèctica entre nostàlgia i crítica. La meva investigació actual, en el marc de la tesi doctoral, es pregunta pel concepte de nostàlgia i el seu component crític. Com a paraula cada cop més usada, cal interrogar el rol de la nostàlgia en el discurs polític i cultural: ¿Qui diu que cada cop som més nostàlgics? ¿Què diu d’aquest sentiment la seva genealogia com a malaltia clínica? ¿Quines són les potències polítiques de la nostàlgia, i a qui apel·len? ¿És la nostàlgia un obstacle per a la imaginació d’una política possible o, en canvi, representa un símptoma que el present no ha deixat enrere el seu passat —potser perquè allà encara hi viuen les promeses d’un altre futur?
Línies d’investigació
Política, temps, modernitat. El canvi de l’Antic Règim a la modernitat filosòfica i política, molts cops s’explica a partir d’un canvi de règim temporal i històric. Alguns autors parlen d’acceleració del temps històric, d’un temps de la vida frenètic, de canvi de l’horitzó d’expectatives, de pèrdua de la tradició en el xoc de la permanent novetat. M’interessa qüestionar, en aquest sentit, la possibilitat de fer història i filosofia sota aquestes condicions —fins i tot, de quina manera es pot articular una filosofia històrica, una història filosòfica. Radicalitzar la crítica marxista al capitalisme, però també l’atac postmodern a la ideologia, en el camp de la reflexió sobre què és la Modernitat, com s’ha dut a terme, i quina Il·lustració és encara possible.
Filosofia i mètode. S’ha certificat tants cops ja la mort o el final de la filosofia, que seria ingenu pensar que algun dia arribi. La veritat que la filosofia es troba en la història, en el sentit que és històrica i que es contraposa a la Història en majúscules. M’interessa la pregunta, no per la possibilitat de la filosofia en el nostre temps, sinó pel “com” es fa: ¿És la fenomenologia i l’hermenèutica una via encara possible per una filosofia que faci la vida vivible? ¿Quina és la materialitat de l’estudi filosòfic? ¿Quin ordre, quina estratègia, quins materials buscar i col·leccionar? L’enfocament privilegia l’obra de pensadors interdisciplinaris i de difícil classificació com Walter Benjamin o Michel Foucault.
Max Horkheimer: pessimisme i conceptes. Les últimes dècades han renovat l’interès en la Dialèctica de la Il·lustració i la tradició truncada del treball de la primera generació de l’Escola de Frankfurt. Tanmateix, un dels seus pensadors molt citats, i poc estudiats, és Max Horkheimer. Aquesta línia d’investigació intenta desenterrar articles i conceptes de l’autor que són encara contemporanis pel món d’avui: la seva reflexió sobre la injustícia, la seva particular relació amb el pessimisme de Schopenhauer, la seva tardana teoria sobre la solidaritat, que podria suposar una nova clau de lectura per la totalitat de l’obra horkheimeriana.